El 18 de febrer es commemora el Dia Internacional de la síndrome d’Asperger. Una data que se celebra des de 2007 amb l’objectiu de visibilitzar aquest trastorn i augmentar la conscienciació sobre els drets i la igualtat d’oportunitats de les persones que el pateixen. 

La síndrome d’Asperger que es classifica com un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), la van descriure per primera vegada en 1934 el psiquiatre austríac Hans Asperger. Tot així, avui en dia continua sent força desconeguda i existeixen bastants mites al voltant d’aquesta síndrome. 

Segons indica la Confederació d’Asperger Espanya s’estima que pot afectar entre 3 i 5 per cada 1.000 nascuts vius. És un trastorn que es pot manifestar de forma diferent en cada persona. 

Les principals característiques que defineixen la síndrome d’Asperger es centren en dues àrees. La primera té a veure amb les habilitats socials i la comunicació verbal i no verbal. Les persones amb Asperger es comuniquen amb un llenguatge de forma formal i precisa. Tenen una interpretació literal d’allò que els envolta i això pot generar que els hi costi la comprensió de bromes, metàfores i/o sarcasmes. El fet de ser persones molt literals pot influir en que sembli que no expressin les seves emocions o que no tinguin en compte les de les altres persones, però en realitat, troben difícil comprendre les emocions i els sentiments. 

El segon factor característic és la flexibilitat del comportament i del pensament.  La rutina i la previsió són les seves aliades i els hi proporcionen una gran seguretat. La seva forma de pensar els ajuda en aquelles tasques minucioses i són molt bons en aquelles feines que requereixen d’atenció i concentració.  A més, tenen amb grans habilitats per aprendre i memoritzar informació, sobretot d’aquells temes que consideren interessants.

Les persones amb Asperger tenen molt que aportar en la nostra societat. I la síndrome no és cap barrera per exercir els seus drets com a ciutadans i ciutadanes de ple dret i triomfar en tot allò que es proposin.